Si sou dels que alguna vegada heu pensat “Apuntaré el meu fill a música perquè m’encantaria que toqués el piano” us avisem que la nostra reflexió d’avui no us sentarà bé!
I és que, si ens permeteu que siguem tan directes, en la majoria d’ocasions importen ben poc els vostres desitjos… els que realment són fonamentals són els del vostre fill o filla. És evident que fins que una cosa no es prova no se sap si ens agrada realment o no. I que, com a pares o mares, una de les nostres funcions és orientar els infants cap a un estil de vida, formatiu i relacional que considerem apropiat.
Ara bé, un cop l’hem apuntat a música (ja sigui perquè ens ho ha demanat o perquè considerem que pot ser-l’hi bo) si passat un temps ens demana que vol deixar-ho i nosaltres com a pares constatem que no li aporta els beneficis que esperàvem, no ho dubteu: esborreu-lo de les classes!
La motivació d’un alumne per formar-se musicalment és fonamental. Si no ho sent com un projecte propi i una decisió voluntària, passat el temps no haurem format un músic, sinó que podrem estar creant un melofòbic.
És la nostra reflexió d’avui, que compartim amb vosaltres a través d’aquest vídeo.